Els Hostalets es varen aixecar, per tant, estratègicament, al capdamunt d’una forta pujada i a la bifurcació entre el Camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el Camí ral més transitat de la comarca.

La primera vegada que tenim notícia d’una casa o hostal als Hostalets és l’any 1551.

Sembla que només corresponen al poble o inici de poble les cases anomenades Hostalets, Casanoves, Ferrer, Montanyà, o Casa nova de Montanyà i la casa de Pere Verdaguer, que era el fuster dels Hostalets, com tot seguit documentarem.

El ferrer Vilar

La família Vilar, que hem vist establerta als Hostalets, va exercir aquest ofici, com a mínim, fins a principis d’aquest segle. La família actual de ferrer Vilar va succeir l’anterior en l’ofici, però és procedent del Vilar de Tona.

Els dos primers caps de casa de la família es deien Josep. Del pare o primer ferrer n’hem vist comptes de ferrar bestiar i adobar eines.

Els fusters Verdaguer

Una de les altres famílies tradicionals delterme és la dels fusters Verdaguer; la família Verdaguer, establerta prop de l’església de Sant Fruitós, a principis del segle XVI i l’hereu de la qual, Esteve Verdaguer, va erigir la magnífica casa de Verdaguer, encara subsistent, va tenir diferents fills cabalers que es varen establir a Balenyà, a Tona i a Centelles.

En tota la documentació antiga de la parròquia apareix molt sovint els fusters Verdaguer, els quals tenien la seva casa al Carrer Major, núm. 2, fins al 1888, en què, per la mort de Josep Verdaguer, es va extingir l’ofici, practicat per aquesta família durant més de tres-cents anys, per successió de pares a fills.

Ja hem exposat les primeres notícies que hem trobat dels hostals i els hostalers que donaren el nom al poble, però l’hostaler Pau Pujol, fill de Jaume Pujol, que morí el 1685, és un dels que coneixem més notícies.

L’hostal i la casa d’en Muntanyà

Un Bonaventura Muntanyà, segurament fill de l’anterior, tenia un altre hostal <<prop del lloch dels Hostalets>> sota el domini del comte de Centelles, segons que llegim en el Capbreu abans esmentat de 1700. El mateix 26 d’octubre Bonaventura Muntanyà va reconèixer que tenia pel comte Francesc Xavier de Blanes i de Centelles-Carrós, la casa d’en Muntanyà, i també la facultat de matar i de tallar carns per a les persones que van a menjar al seu hostal.

L’origen de la població dels Hostalets, lloc que no va conèixer un cert desplegament urbanístic ni d’habitatges fins després del 1750; així ho indiquen les poques llindes datades i conservades a la població, on llegim les dates 1767, 1772, 1781 i 1789, cosa que situa el creixement vers el final del segle. Segons una relació parroquial del 1770, que no sabem si és completa, hi havia un mínim de 22 famílies al lloc o poble dels Hostalets, i entre els seus cognoms trobem els clàssics Padrós, Garet, Pujol, Vilar, Vall-ossera, Muntanyà, Riera, Verdaguer, Prat, Sobrevia, etc., que indiquen la seva procedència de gent de masies de la parròquia o del seu veral.

Prop de les esglésies hi havia la residència dels clergues i el cementiri, tot això situat dintre del radi de les trenta passes de propietat eclesiàstica que es donava a les esglésias el dia de la seva consagració. Aquest espai, que solia ésser un xic més ample que no pas els trenta passos canònics, rebia el nom de sagrera. El mot sagrera, derivat de sacra o sacraria, lloc sagrat, pertanyia a la plena potestat de l’Església i per un principi o costum jurídic, derivat ja dels antics drets orientals i del dret greco-romà, tenia el privilegi d’asil o d’immunitat, de manera que aquell que s’hi refugiava no en podia ésser extret sense permís o consentiment eclesiàstic, i les persones que hi entraven amb armes o hi cometien violències quedaven excomunicades.